Desdibuixant
els sentiments entre els teus dits,
et miro, no et sento, no arribo,
me n’adono del temps, que ha passat i no ha passat.
Desdibuixant tots els colors, es tornen grisos,
com un remolí entortolligat de paraules al vent,
buides, plenes, faltes de tu, llunyanes.
I no puc desdibuixar-te més,
ja no tinc por, ni dubtes, ni pena, ni plor,
ja no tinc ganes de més,
ja no tinc ganes de tu.
brisa'm
